adesmar

Retour 

1. v. tr. dir.

a. 'estimer, déterminer approximativement [une valeur]'

CortAmB 1567: Adoncs foron uberts escrin / e joas donadas e preszas / qi non son ges en perdos meszas / q'hom non sap lo prez adismar

PrJeanG 487.52: Las cambras son d'un fust qu'es apellat cotim e de peyras preciossas encastradas. E aquel fust, non es res que pueysca haesmar la vallor que es en el.

b. 'évaluer le nombre de, chiffrer approximativement'

GirRoussH 9223: Esi com dist is breus, tant unt mandat / Ti anemic de gent e amassat, / Vint mile chevaler sun aesmat.

GirRoussHo 6114: Di, quans an ch[ivaliers], sabs los numnar?» / «No·ls pogui totz vezer ni aesmar

CroisAlbMa 12,21: No·us auria retrait… / Aisels que de Proensa vengro a la crozada, / Estiers la autra gent que i era amasada; / Que per hom del mon no pot estre aesmada

CroisAlbMa 127,18: L'endema li roter se son acaminetz; / … / Plus de mil a caval los a om aesmetz.

CroisAlbMa 77,26: Cinq cens cavaers foron que·s van trastuit armar; / Las autras gens de pes no podon azesmar.

CroisAlbMa 214,123: Que·l filhs del rei de Fransa ve orgulhozamens, / Ab trenta quatre comtes et ab aitantas gens / Que non es en est setgle negus hom tant sabens / Que puesca azesmar los milhers ni los cens.

EstherNM 69: Res non se poc azemar / La gran gent qe venc per mar

ÉvNic3T 125a,26: … e encontrem una gran companhia de gens, que hanc no los poguem comtar ni aesmar, tans n'i avia

c. ses a. abs. 'sans qu'on puisse en évaluer le nombre'

GuilhBarraG 515: E lay ausiratz retendir / tota la mar per sanaphils / e·l gravier per homes gentils / que foro mans ses adzesmar.

d. 'évaluer l'étendue de, mesurer [aussi fig.]'

BernVentA 13,34: Pois tant es douss' e fin' e pura, / gran paor ai qu'azesme sa valor

RaimMirT 45,45: Que midons no m'estima / Et ieu, las, la estim, / Que mos mals no s'ayma

RaimGaucR 7,10: Mortz es lo reis, don em trastotz perdens, / tan que lunhs hom no pot ben adismar.

RonsGouirLRol 1698: car qui contava lo dapnage cal es, / non es nuls homs que azemar o pogues

RonsGouirLRol 1748: … ve vos Karle lo bier, / lo dol que mena non pot res azimier

BarlH 48,18: digas mi a cal fa melhor servir, o a dieu omnipotent… del cal lo sieu emperi non pot esser azesmat, o a demonis

e. 'imaginer, deviner'

CroisAlbMa 186,9: – Ai perduda la vila? – Oc, senher, ses doptar; / … / – Amix, qui la m'a touta? – Senher, assatz mi par / Que a mi e als autres es leu per azesmar [ms. azemar]: / Qu'ieu i vi l'autre comte ab gran joi repairar

LibDivAmR 125v: Us bes tals e ta grans que tot can podo pessar e aesmar, dir ni coscirar totas cauzas en tot temps… es pur niens a respieg del be sobira que tu hyest

BarlH 9,28: … e pauzet davant els los quatre escrins que azismessan [ms. azirmessan] a que serian bons ni a que serian digne

f. 'se faire une opinion de, juger de'

GaucFaid/AlbSistHarveyPPart 1:382,52: Seingner, si·l plorars ha sabor, / eu no sai fort ben aesmar

FierB 2104: Ieu no say qui vos etz ni no·us puesc adesmar: / mas ieu cug c'am piuzela sabriatz vos jogar.

FierB 4761: Paya fuio Rollan, can l'an ben azesmat: / los colps de Durandart los an espaventatz.

LSidRn 3:218b: Aesmar e apersebre si es plus fortz

LibScintW 29D,15: Nostre fait si tot se sunt pauc, aondont vers nostre segnior, car el agaita lo cor, e non pas la sustantia e non aesma pas lo fait ni·l sagrafizi, mas lo talant c'om a.

LibScintW 73A,30: Egals juizis es aqui unt persona non es aesmada, mas li obra.

CodiD 3.5,1: Li officis del iutgue deu esser tals que el deu audir la causa… e pois que zo es fait deu adesmar la causa, zo es deu esgardar, cals dreiz escha sobre aquesta causa

g. 'apprécier, accorder de la valeur à'

RaimMirT 45,46: Que mos mals no s'ayma / Et ieu sos bes aym

RaimMirT 45,32: Vas vos mon cor aym / Que ren tan non s'ayma, / Que tan vos dezir…

LibScintW 20D,25: … car il non ant la charitat de la fraternal amor, non ant negun creissement de vertut, car non aesmunt la virtut de charitat

LibScintW 24C,18: Siaz aüt d'un coratge ver deu non pas per vana gloria, mas sobra per humilitat, non aesmant ni sabent las altas chausas, mas cossentent a las umils.

1370/71CConsAlbiV2 1:198,23: e·ls dichs senhors cossols novels de l'an presen ʟxxɪ no consentigro en las sobredichas protestacios, ni aytapauc no las aymero, si no aytant quant de drech ne serian astrechs

h. a. a, contra 'comparer à, assimiler à'

GirBorn/AlfArGirBornS 58,16: Pero be vos tenc a follor, / Se·us cuiatz que per ma ricor / Vailla menz a drut vertadier. / Aissi vos pograz un denier / Adesmar contr' un marc d'argen!

GuilhRainolRiegerTr 14,26: Seingner, per Dieu, be n'ai mon cor irat, / quar a·l sieu ling contra·l mieu azesmat [mss. azeimat] / qu'eu sui plus ric' e de maior barnat

SaviD 509: Salamos al solelh aderma [éd. corr. aferma] / le savi que no falh ni merma.

LibScintW 24A,18: Li amors de deu es aesmada a mort, dizent Salamo: Segner, li toa amors es forz coma morz.

i. 'croire, penser'

GaucFaidHB 76: … c'omils merceiaire / Vos son ab cor fin e clar. / E s'aesmes ni saubes / Qu'eu lo plus dire degues, / Del plus me fora entremes.

HistSainteLR 2:46,22: … une femna que xɪɪ antz abe agut fluvi de sanc, laquoal… toca las soes fimbries de las vestidures, adesman que, si·n podos tocar une, fore guaride

LibMorZ 38: Si home aesmont mal de me, mas mal siunt, no·m greva; quar desplazer a mals es esser lauzat.

LibScintW 25B,16: Aesma toz homes esser major de te.

LibScintW 62B,1: Cel deu esser jutgaz a moine que s'aesma esser menre de toz los altres.

ATestWu 306,2: Yeu adisme que si en donaray mi meteys…

j. [+ attribut] 'considérer comme, tenir pour'

NTestLyonW 60,16: Mais a cui semblantz adesmarei aquesta generatio? Semblantz es dels efantz sezentz el mercat…

NTestLyonW 358,2: Tot gaug vos azesmatz, li mei frairi, cum vos cairetz en deguizadas temptatios, sabent que l'esprovament de la vostra fe obra sufrenza.

LibScintW 55D,9: Li cal aesmunt lo fais del maistiri tant plus leu cant mesconioissunt la grandeza del fais.

ATestWu 302,25: Car la nostra pauretat abondava a nos, e azimavan manentias qant vesiam lo nostre filh.

k. a. a, com, per 'considérer comme, prendre pour'

LibScintW 43B,22: Cant lo fols vai per la via, non plejara ja sas mas e cum plus es fols, el aesma los altres toz a fols.

LibScintW 51B,24: Qui es penedens nuiris per aquo grant barba e grans chabeils… car chabeil sunt aesmat per blasmes.

LibScintW 54D,2: Enaissi nos aesme hom cum los ministres de Crist e cum dispensadors dels ministres de deu.

CodiD 3.4,1: La causa deu esser tals que ella sia peccunaria, zo es auers o tals causa que posca esser adesmada per auer, si cum es terra e maison

l. a. alc. ren a alc. 'attribuer qc à qn, adjuger qc à qn'

AtMonsC 5,144: Hom es cobes d'aitan / com l'aesma sos sens, / e pot sertanamens / conquerir et aver

m. 'réfléchir à'

GirBornS 51,75: E vos, Seiner, c'anc no mentitz, / Lai nos gitatz / E dels Sarrazis assermatz [var. aesmatz] / Cum la lur leis ombriva bais

n. 'viser [une cible]'

GuilhRaim/AimPegAppelChr 89,12: «n'Aimeric, anz de gaire sabra meill dir e faire.» / «Guillelm, vist l'ai loniamen adesmar senes traire.»

FierB 4127: … / feric lo l'emperayre tan co·l bran poc levar / amon sus per la testa, si co·l poc azesmar, / qu'entro sus a las dens l'anet trastost talhar

FierB 4214: Tal li det per le fron, can l'a be azesmada, / que per mieg lo cervel n'a la fleca passada, / e cazet leu a terra morta et eversada.

o. a. [alc. ren] vas 'viser avec [qc] à [une cible]'

RaimMirT 45,31: Vas vos mon cor aym

JustDienneORV 26r,1: el vec que lodit Jacmes avia una borda en la ma e li aseymava la borda vas la chara, mas el non la tochiet pas

2. v. pr.

a. 'mesurer sa propre valeur'

LibScintW 55A,18: Qui es segnier no s'aesme pas en poestat de segniorejar, mas en la charitat de servir.

b. s'a. a 'se régler sur'

GirBornS 56,117: Q'a lui s'aesmaran / Cill q'entorn lui seran, / E puois que iois li platz, / Alegran s'en totz latz.

c. s'a. a 'se considérer comme, se prendre pour'

LibScintW 25B,15: Humilia te, que sias essalsaz, e fai te menre de toz homes. Avant negun no·t metas. No te aesmar a major d'altrui.

LibScintW 79B,2: Hom simples no s'aesme pas a saint si tot non a mal fait.

d. 's'attribuer [une qualité]'

LibScintW 79B,4: Hom simples no s'aesme pas a saint si tot non a mal fait. Ni·l sabis ni·l parlans no s'aesme saintedat.

e. 'réfléchir à'

GirBornK 11,28: … / Lais ab alques de bo saber / Ma rancur' e·m vauc adesman / Que contra·l dan / Clau ab bon' esperansa / Tal fors' on poscha remaner

f. s'a. de [+ inf.] 'se préparer à'

AtMonsC 2,748: per que par que s'aesme / de gran sofrait aver / qui vol a son plazer / segon son cors despendre

3. n. m.

'évaluation'

LPrivClôtM 5: Aiso del penre e del despendre e de l'azismar segon que desus se conten en la costuma, s'enten dels homes habitans e Monpeslier dins e deforas.